"COMO TRIUNFAR EN SOCIEDAD"

És el títol de l'entrevista a Carmen Posadas i Boris Izaguirre que TELVA ha publicat en la revista d'aquest mes de desembre, en la que, cada un al seu estil (ja m'enteneu) ens donen consells per triomfar en societat.

Llegint-la a casa l'altre dia veia reflectit tot el que els hi dic als meus alumnes o al públic que assisteix a les meves conferències, pel que he decidit publicar-ho en aquest blog.

Carmen Posadas, reconeguda escriptora, guanyadora d'un Premi Planeta, al ser filla d'embaixador confessa haver assistit a moltes festes i recepcions , a més de viure i viatjar per molts països, pel que parla des de l'experiència.

Desde diferents punts de vista coincideixen bastant, tot i que el tímid saboir fair de Carmen Posadas, personalment, guanya per descomptat davant el "glamourós" Boris Izaguirre.

Ens parlen de la conversa, l'elegància i la imatge.

Sempre he defensat que la millor norma de protocol és saber estar en qualsevol context (lloc, situació, esdeveniment, adaptar-te a qui està al teu costat, etc.) i així és com comença aquest article, manifestant que la clau és el sentit comú i la bona educació, els nostres grans aliats penso jo.

Carme confessa haver-se convertit en una gran conversadora fent parlant als altres mentre escolta amb cara de gran interés,  en contra de l'ostentació per mostrar-se ingeniós. Estic totalmen d'acord, m'horroritza veure aquelles persones que sol fan que parlar de lo meravelloses que són i de tot el que tenen sense adonar-se que estan fent un ridícul espantós i que la gent que l'envolta és tan vanal com elles, perquè la resta sols ens enganya un cop, al proper fugim com el vent i fem "oidos sordos".

Les persones amb estil, diu l'escriptora, són aquelles que saben combinar amb armonía el vestuari, gestos, mirada, veu... Sempre dic que és un conjunt, pot ser que tota una tarda "d'estilisme": pensar que em fico, perruqueria, maquillatge, etc. i arribar a l'acte (aquest acte pot ser una entrevista de feina) i que el que diguem o fem no vagi en sintonía, haurem tirat per terra tota la feina!!

D'altra bada diu que és una gran habilitat l'arribar a una festa i "circular", saludar a tothom, no quedar-te quieta en un racó i agafar per banda al primer que trobes i no soltar-lo en tota la nit, sobretot ara que està tant de moda fer "networking", no es tracta de vendre't en una festa però si de donar a conèixer la teva pròpia marca personal. 
Parlant de festes, m'agrada quan diu que per ser una bona amfitriona és imprescindible convidar a les teves festes a una senyora guapa, un ric i un pallasso, tens la diversió assegurada. Ja,ja,ja.
 A les preguntes una època, una icona, què dus en l'Ipod i que no hi pot faltar a l'armari responen: Carme: els 60, Coco Chanel, música francesa amb barreja de ritmes ètnics ("queda muy cosmopolita"), i per últim uns texans i un vestit negre.
Boris: anys 30, Wallis Simpson, la duquesa de Windsor, a la música és molt versàtil, i a l'armari no li falta un esmòquin, vestit jaqueta gris fosc i un blau marí.

Em prenc la llibertat per donar la meva opinió: anys 30 i transició 50-60; les meves icones són Audrey Hepburn, Grace Kelly, Jackie Kenedy i Isabel Presley per la seva elegància i bon gust, i vull afegir, tot i no semblar-me en res però les admiro i "envejo", a Coco Chanel per la seva persistència, fermesa, atreviment i esnobisme i Meg Rian per la seva inocència rebel; tot i que tinc l'estil musical molt dispers reconec que la millor música per una vetllada és aquella que acompanya però no destorba, aquí cadascú al seu parer; i al meu armari no hi falta mai uns texans, una camisa blanca i una negra, vestit jaqueta negre i un vestit negre, però sobretot uns bons complements (foulards, mocadors coll, pashmines, cinturons, collars i anells, bosses de mà i calçat).

Un complement ho canvia tot

Continuarà....