Fes del convit un art efímer que perduri en el record

dilluns, 26 de desembre del 2011

Centres de Nadal

Aquest any amics i família m'han encarregat la decoració de la seva taula, necessitava collir pinyes, branques de pi i d'oliver..., era un bon motiu per anar a passar la nit del 23 de desembre a la torre (típica masia lleidatana) dels meus sogres, i així de bon matí sortir en busca de tot allò que necessitava.
La nit va ser  idíl·lica, amb l'escalfor del foc vam cuinar unes zamburinyes i un besuc a la brasa i ho vam acompanyar d'un dels millors caves de la nostra terra, un Raimat Gran Brut (Chardonnay i Pinot Noir); de postres vaig fer uns bombons de crema de xixona i nabius.

Zamburinyes a la brasa

Bombons de xixona
L'endemà al llevar-nos el sol lluïa ben alt, a Lleida no estem acostumats per aquestes festes a veure el sol, ens cobreix dia i nit la boira i el gebre, així doncs fins i tot el temps ens va acompanyar.

Un cop a casa em vaig ficar a treballar, com els podia fer? vaig començar per les branques més grans, en faria un a mode d'arbre, un arbre de pinyes, i aquest va ser el resultat:

El proper de color blau, aprofitant una corona que vaig comprar a Jardiland amb llaços de color blau, un test que tenia per casa i... moltes espelmes.

I per últim una altra versió del que vaig utilitzar a les jornades d'aquest any (veure post anterior) amb caixes color plata i utilitzant el fucsia per donar vida. Aquest queda adjudicat pel primer dia d'any, Sant Manel, el sant del meu pare.

I per últim, com va quedar la taula que vaig preparar a casa dels meus pares per Sant Esteve:

 
BONES FESTES!!

divendres, 23 de desembre del 2011

Bombons de xixona

INGREDIENTS:
- 10 motlles de xocolata negra
- 50 gr. crema de xixona
- 50 gr. de xocolata negra fondant
- Nabius
- Ametlles



PREPARACIÓ:

Els motlles o cassoletes de xocolata els compro ja fets, els podeu trobar en supermercats com Consum o Carrefour; es poden farcir de tot allò que ens vingui de gust, si no té la suficient consistència podem afegir una mica de xocolata calenta (negra, amb llet o blanca) per tal que a l'arrofredar-se se solidifiqui.
Això és el que vaig fer en aquest cas: primer vaig ficar mitja culleradeta de postre de la crema de xixona (creant així diferents textures) i damunt una barreja de la resta de la crema amb la xocolata desfeta al bany maria.
Per decorar vaig optar per ficar nabius en uns, ametlla sencera en d'altres i làmines d'ametlla en uns altres.
Espero que us agradin!

dijous, 22 de desembre del 2011

Vestir la taula aquest Nadal. Quin és el teu estil?

Les propostes de taula que he dut aquest any a les xerrades que imparteixo de Parem taula i Nadal d'etiqueta són d'estils ben diferents:

Una de més clàssica, amb vermells i verds, ideal si hi ha petits a casa!
En detall: podem ficar un test petit amb una pinya dins en el que podem escriure el nom de cada comensal i així marcar els llocs on seuran, o també podem crear una mena de targeta amb cartolina de color marró, en aquest cas, en la que escriurem el nom en plata i lligarem una cinta de color grana, ideal per combinar amb la resta de decoració d'estil més aviat rústic.

En el centre he fusionat tradició i natura: pomes, maduixes i cacao (en aquest cas la poma i les maduixes no són naturals, però molt millor si ho són) amb pinyes, espelmes, boles i un ren.

Una altra opció, més sofisticada i glamourosa amb negre i vermell, en la que he substituit les espelmes dels canelobres per dues boles de Nadal, ideal per Cap d'Any!
I l'última, d'estil més sobri però molt elegant amb plata, nude i amb un toc de fucsia que alegra la taula.
En detall: un marc de plata en el que podem escriure una felicitació, el nom del comensal o fins i tot un missatge que vulguis fer arribar als teus convidats!

Espero haver-vos inspirat en la creació de les vostres taules.

BONES FESTES!!

Parem taula (IV). Els coberts

Ja tenim les estovalles, els plats i les copes, el següent pas són els coberts.

Cada cobert té una funció concreta i cada plat necessita d'uns coberts en particular: tenim els coberts d’entrants, els de peix, els de carn i els de taula, aquests últims molt similars als d'entrants (una mica més gran en tamany; si no en tenim utilitzarem els d'entrants).

Es poden col·locar tots des d’un principi i ordenats d’acord a la ordre d'ús, de fora del plat cap a dins. Així doncs, en el cas de la foto pels coberts que veiem i l'ordre de col·locació podem esbrinar que el menú es composa de: un entrant (forquilla i ganivet situats més a l'exterior), una crema o sopa (cullera de la dreta), un plat de peix (forquilla i pala) i per últim un de carn (forquilla i ganivet situats a la vora del plat).
Les forquilles se situen a l'esquerra, la cullera i el ganivet a la dreta. Lúnic cobert que pot anar als dos cantons és la forquilla, que es ficarà a la dreta en el cas que per aquell plat en concret sol es necessiti la forquilla, sense ganivet.
També es poden anar canviant amb cada plat, sempre en àpats que hi hagi pocs comensals. Personalment ho recomano per qüestions d'higiene. A l'igual que els coberts de les postres, també és millor servir-los just abans de servir les postres.

Si finalment aquests estan a la taula des del principi de l'àpat, es col·locaran entre el plat i les copes i aniran tal qual els agafem, és a dir, si la cullera l'agafem amb la mà dreta, el mànec de la cullera haurà d'estar a la dreta, i en el cas de la forquilla i ganivet de les postres, la forquilla amb el mànec a l'esquerra i el ganivet amb el mànec a la dreta (veure foto)
Recordar que per seguretat el ganivet sempre es col·locarà amb el fil mirant cap a l’interior del plat.

Un altre dia parlarem dels tipus de coberts.

Fins aquí el recull de post de Parem taula, espero haver-vos ajudat!

Parem taula (III). Els plats

En el post d'avui parlarem dels diferents tipus de plats:

1. PLAT DE PRESENTACIÓ I BAIX PLAT

Son plats que serveixen per marcar l'alineació dels comensals i ajudar-nos mentre parem taula a mantenir les distàncies aconsellables per la comoditat dels convidats (45 cm entre plat i plat i 3 cm de la vora de la taula).
Son plats plans que acostumen a ser més grans de l’habitual i de diferents materials, poden ser de plata, vidre, porcellana, vímet i fins i tot de plàstic.

Tenen a més la funció de resguardar la taula d’altes temperatures i possibles taques.

Com es diferencien?

Baix plat és independent a la vaixella, de materials diversos i sempre es retira abans de les postres, és a dir, el mantenim durant tot l'àpat.
Baixplat de vímet











Plat de presentació és un plat que forma part d’una vaixella (igual o diferent a la que servirem el menú) i la seva única funció és "marcar" el lloc del comensal, i per això es retira abans de servir el primer plat.

Plat de presentació











2. PLAT SOPER

Aquest plat sempre ha d'anar acompanyat d'un plat pla davall per evitar les altes temperatures. Avui en dia les formes i tamanys varien:
Ikea














Dasler.es










3. BOL DE CONSOMÉ
Al igual que el soper anirà acompanyat d'un plat pla davall, mai se servirà sol.
Bol consomé (rumoroso.es)








4. PLAT PLA
El més utilitzat, tan per servir entrants, amanides, com segons plats. De diferents formes i tamanys, en l'actualitat tot està permès, rodons, quadrats, rectangulars...


http://www.araven.com/











5. PLAT DEL PA i plat de la mantega
El plat de mantega és més habitual en el nostre país veí, França. Si us heu decidit a preparar un menú amb gourmandises parisines  heu de saber que davall el nostre platet del pa heu de col·locar un de més gran en el que ficareu el ganivet especial per untar la porció de mantega que l'acompanya.
Recordeu sempre que el vostre és el de l'esquerra! intenteu ficar-lo el més junt possible al plat o baixplat per evitar així la confussió.

Fins aquí l'apartat dels plats.
Fins el proper post!

dilluns, 12 de desembre del 2011

"COMO TRIUNFAR EN SOCIEDAD"

És el títol de l'entrevista a Carmen Posadas i Boris Izaguirre que TELVA ha publicat en la revista d'aquest mes de desembre, en la que, cada un al seu estil (ja m'enteneu) ens donen consells per triomfar en societat.
Llegint-la a casa l'altre dia veia reflectit tot el que els hi dic als meus alumnes o al públic que assisteix a les meves conferències, pel que he decidit publicar-ho en aquest blog.
Carmen Posadas, reconeguda escriptora, guanyadora d'un Premi Planeta, al ser filla d'embaixador confessa haver assistit a moltes festes i recepcions , a més de viure i viatjar per molts països, pel que parla des de l'experiència.
Desde diferents punts de vista coincideixen bastant, tot i que el tímid saboir fair de Carmen Posadas, personalment, guanya per descomptat davant el "glamourós" Boris Izaguirre.

dijous, 8 de desembre del 2011

Parem taula (II). Les copes


Parar taula d'una manera més formal que com ho fem a diari no significa que s'ha de ficar tot el que tinguem, per exemple, en el cas de les copes no és necessari ficar-ne quatre per cada comensal (vi blanc, vi negre, aigua i cava) si hem decidit que sol servirem un tipus de beguda, com pot ser vi negre.
La copa que sempre ha d'estar a taula és la d'aigua, al començar l'àpat preguntarem als nostres convidats si en volen, si la seva resposta és no es pot retirar.
Les copes s'ordenen de dreta a esquerra per ordre d'ús i per tamany, per tant, en un principi l'ordre és aquest: CAVA - AIGUA - VI NEGRE - VI BLANC

diumenge, 20 de novembre del 2011

Parem taula (I). Les estovalles

Jaiak
Aquest és el primer post de tot un recull de publicacions que aniré editant al llarg d'aquests dies per explicar-vos com hem de parar la taula, en events familiars i socials que organitzem a casa, amb l'ajuda del protocol.
Com sempre us he dit, el protocol no és una norma rígida, res més lluny, és flexible i adaptable a la consecució del seu objectiu: ajudar-nos a que l'organització i desenvolupament dels actes i esdeveniments sigui perfecta!
I per començar, com no, ho faré amb el primer que necessitem a l'hora de parar taula: les estovalles.

dimecres, 2 de novembre del 2011

GALETES D'ESPÈCIES (Suècia)

Són de preparació fàcil però necessita repòs.








INGREDIENTS (en surten unes 30 unitats aprox):
250 gr. de farina integral
125 gr. de mantega (aquest cop l'he fet amb mantega procedent de llet ecològica)
115 gr. de sucre integral o morè + 1 cullerada per guarnir
1 ou ecològic petit
1 cullerada sopera de llet
5 gr. de llevadura en pols
1/2 culleradeta de cafè de bicarbonat o litines (acidulant i gasificant)
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de jengibre
1 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de coriandre
1'5 cullerades soperes d'anís verd

PREPARACIÓ:
Formar en un bol un volcà amb la farina, al centre ficarem tota la resta d'ingredients i amassarem manualment fins obtenir una massa homogènia. Deixar reposar dins el mateix bol i tapada amb un drap de cotó durant 20 minuts.
Si ens agraden les cookies podem afegir ara a la massa perles de xocolata.
En unes altreshe afegit trocets ben petits de pell de taronja confitada que també li dona un toc diferent, no cal fer-les totes igual, podem anar combinant, unes sense res, unes amb xocolata i unes altres amb taronja i xocolata, per exemple, depèn dels gustos.

Cobrir la safata del forn amb film transparent, vessar farina i extendre la massa amb l'ajuda d'un rotlle, prèviament enfarinat també, fins obtenir un gruix de mig centímetre. Tapar amb més paper film i deixar reposar dins la nevera durant 1 hora.
Un cop passada l'hora treiem el paper i tallem les galetes amb un tallapastes o si no en tenim, amb un got.
Ficar les galetes a la safata del forn, aquest cop damunt de paper de forn per tal que no s'enganxin.
Damunt les galetes ficar un polsim de sucre morè (o blanc si ho preferim) i un polsim de canyella.
Ficar al forn ja calent a 180º i amb aire, damunt la reixa, durant uns 12-15 minuts.
Treure del forn i deixar que s'arrofredin damunt la mateixa reixa.
Ideals per esmorzar, per berenar, acompanyades d'un got de llet ben calentona, una infuió o un té.

Ideals per esmorzar...

...per berenar...


...o per compartir, acompanyades d'una infusió o té

Les espècies tenen un efecte saludable sobre el nostre sistema digestiu, les que hem utilitzat en l'elaboració d'aquestes galetes (la canyella, el jengibre, el coriandre i l'anís verd) ens ajuden a tenir una bona digestió, calmar la sensació d'inflor, alguna fins i tot ens ajuda a regular el nivell de sucre, colesterol i triglicèrids, pel que ja no tenim excusa per esmorzar cada dia un parell de galetes d'espècies.
Que tingueu un molt bon dia!!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Panellets


INGREDIENTS:


  • BASE DELS PANELLETS:
  • 500 gr de farina d’ametlla 
  • 300 gr de sucre glacé
  • 4 ous
  • 100 gr moniato (o patata)
  • Essència de vainilla
  • Essència de llimona o ratlladura de pell de llimona
  • SEGONS LES VARIETATS QUE VULGUEM FER:
  • Pinyons
  • Ametlla picada
  • Ametlles senceres crues
  • Coco ratllat
  • 1/2 tassa de cafè
  • Xocolata negra
  • Codonyat
  • Pell taronja confitada i nabius

PREPARACIÓ:

Posar la farina en un bol formant un volcà, al centre ficar el sucre, 3 rovells d’ou, el moniato prèviament fet al forn i pelat, la vainilla i l’aroma de llimó. Amassar bé, un cop la massa està homogènia i no s’enganxa a les parets del bol es formen unes boletes.

Ja tenim la base dels panellets ara hem de decidir quina varietat volem preparar:

dijous, 13 d’octubre del 2011

Crema Brulée de lavanda


http://cocina.soloparachicas.net/ 
 Introducción:


Es un postre típico de Argentina y se tarda alrededor de unos 35 min de realización. Se diferencia de la crema catalana por un único ingrediente, la crema de leche. Puede aromatizarse con canela o con vainilla en lugar de lavanda.


 Ingredientes: 

  •  1 taza de leche
  • 1 taza de crema de leche
  • 1/2 taza de azúcar
  • 1 cucharadita de canela
  • 2 huevos
  • 1 puñado de flores de lavanda, aptas para consumir.
Preparación:
Sumerja las flores de lavanda en la taza de leche (infusión en frío). Necesita reposar en la nevera un día antes de su preparación.
En una cazuela eche la leche, la crema de leche y la canela. Deje que llegue al punto de ebullición.
Mezcla en un bol los huevos y el azúcar. Una vez que estén bien mezclados introduzca la leche de la cazuela. No deje de mezclar.
Cuando todo esté bien mezclado, pásalo por un colador y repártelo en moldes individuales.
Con el horno a 150º, a Baño María deja que cuaje.
Una vez que esté cuajado retira los moldes y una vez estén tibios introdúzcalos en la nevera durante cuatro horas.
Cuando lo vayas a servir espolvorea azúcar por encima y quémalo.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Carpaccio de pop amb vinagreta de pinyons

Ingredients:
  • 2 tires de pop ja cuit
  • 4 galtes de porc desossades
  • 1 fulla de llorer
  • Pebre negre en gra (5 o 6 boletes)
      Vinagreta de pinyons:
  • 40gr de pinyons
  • Oli d'oliva verge (una tassa de cafè generosa)
  • Vinagre de Mòdena (1/3 part de la tassa de cafè)
  • 1 cullerada de mostassa a l'antiga
PREPARACIÓ:
Bullir les galtes de porc (ben netes) amb el llorer, el pebre i sal, durant una hora en una olla normal o 25 minuts en una olla exprés.
Bullir una mica més el pop (10 o 15 minuts).
Quan tot estigui tebi, es reserva el pop i les galtes a part i es fiquen els dos brous junts a reduir.
En un motlle rectangular folrat de paper film ficar una capa de galtes, enmig les dues potetes de pop, i acabar de farcir amb la resta de galtes, tirar per damunt el brou reduit i tancar amb el paper film, ficar un pes damunt (llegums per exemple) i ficar-lo al congelador 24 hores mínim.
Preparar la vinagreta el dia que el servirem: primer hem de torrar els pinyons en una paella sense oli, a foc lent i vigilant que no es cremin. Un cop torrats ficar una tercera part en un pot de tourmix, afegir una mica d'oli, el vinagre, la mostassa i una mica de sal i passar-ho pel minipimer, un cop els pinyons estan triturats (queda una salsa de color marronós) anar afegint més oli, ara es pot remenar amb una forquilla o unes baretes a mà per només emulsionar una mica més la salsa.
Tallar el carpaccio a talls molt finets amb el "tallafiambres" (directament del congelador, ha d'estar congelat per poder-lo tallar bé) i disposar en una safata, per damunt tirarem la salsa i els pinyons torrats que ens haviem guardat.
Decorar amb alguna fulla de canonges o rama verda de farigola o romaní per trencar una mica amb el color marró, d'aspecte no es molt acurat però de sabor encanta i segur que tindreu molt d'èxit, sorpren i agrada molt.
Aquesta vinagreta surt boníssima i la podeu utilitzar en més plats, com per exemple amb una amanida d'enciam de roure verd i enciam de roure morat, figues fresques, daus de formatge i fruits secs (pipes de carabassa, nous i panses).
Que vagi de gust!

Sopar de tardor


Com aus migratories la Laura i l'Isma a l'arribada del bon temps van a buscar el sol i la platja, ara però es deixen veure més per aquí i aprofitem l'ocasió per convidar-los a sopar a casa i recordar les trobades de l'estiu, sopars a la llum de la lluna reflexant la nostra pell a la sorra, figures fosques que es mouen al compàs del so de fons de les ones del mar.


Tot i que passem bones estones a la platja també ho fem a casa durant l'hivern, i la millor manera es aquesta, compartint un bon sopar, i mai més ben dit ja que el sopar d'avui bàsicament es tracta d'això, de plats per compartir, freds i calents.
D'aperitiu serviré la meva especialitat, tartar de salmó (cliqueu damunt per veure la recepta), que sé que els hi agrada molt; i carpaccio de pop amb vinagreta de pinyons (cliqueu damunt per veure la recepta), que fa dies volien probar.
Seguirem amb una fondue de formatge francesa, que vaig comprar el cap de setmana que vam estar a Andorra, acompanyada de flautes de sèsam i pipes (Pastisseria Tugues de Lleida), flautes de tomàquet, oliva negra i orenga, pa de sègol fet a casa (el meu pare s'està fent tot un expert!), trossets de poma, raïm, panses i frankfurt.

Es sabut de tots que el vi marida molt bé amb els formatges, tan si es vi negre com si es vi blanc, el més conegut és el maridatge amb vi negre i per anar al segur vaig servir un Monte Real Reserva (Bodegas Riojanas).
De postres vaig preparar una crema brulee amb melmelada de pera, i taronja confitada amb xocolata amarga.

Els cafès els vam acompanyar de tarta Sacher que va portar la Laura.
La taula com no estava inspirada en la tardor, castanyes, raïm, colors marrons, morats, terres que recorden els boscos i camps durant aquesta època de l'any.

Espero que us agradi!

dimarts, 27 de setembre del 2011

Melmelada de pera amb vainilla

Per començar bé el dia res millor que un bon esmorzar, tal com predica la dieta mediterrània.
Avui proposo fer melmelada de pera, una fruita totalment lleidatana.
I si ho preferiu també com a postres amb un iogurt, una cuallada...; o per berenar amb un trocet de formatge, uummmmm!!!

Ingredients:
1kg de pera conference (700gr un cop pelada)
200gr sucre blanc
1 i 1/2 culleradetes (mida cafè) d'essència de vainilla en pols

Preparació:
Ficar en una cassola u olla tots els ingredients (la pera pelada i trossejada, i el sucre pot variar depenent del dolç que t'agradi), deixar a foc mig durant uns 20-30 minuts.

Anar remenant sovint per tal que no s'empegui el sucre, veurem que va agafant un color transparent i brillant.
Un cop estigui es treu del foc i passar per la batedora de barilles o pel minipimer si t'agrada més fina i suau.
Ficar en pots de vidre ben nets (estirilitzats fins i tot, o rentats amb aigua ben calenta com al rentaplats), tancar i ficar uns 30 minuts dins una olla plena d'aigua fins dalt (ha de tapar els pots) d'aquesta manera es conserven durant força temps.
Es poden deixar refredar dins l'aigua o els pots treure amb cura de no cremar-te, amb unes pinces per exemple.
En tots els pots de conserva casolana hem de ficar etiquetes per tal de recordar-nos la data d'elaboració.
Bon appétit!!

Melmelada de pera amb canyella

Ingredients:
1kg pera conference (800gr un cop pelada)
250gr sucre de canya
1 i 1/2 rama canyella
Pell de mitja llimona
2 cullerades de postre de suc de llimona
Polsim de canyella en pols


Preparació:
Ficar en una cassola u olla tots els ingredients (la pera pelada i trossejada, i el sucre pot variar depenent del dolç que t'agradi), deixar a foc mig durant uns 30 minuts.
Anar remenant sovint per tal que no s'empegui el sucre, veurem que va agafant un color transparent la pera i un color torrat i brillant del sucre.
Un cop estigui es treu del foc i passar per la batedora de barilles o pel minipimer si t'agrada més fina i suau.
Ficar en pots de vidre ben nets (estirilitzats fins i tot, o rentats amb aigua ben calenta com al rentaplats), tancar i ficar uns 30 minuts dins una olla plena d'aigua fins dalt (ha de tapar els pots) d'aquesta manera es conserven durant força temps.
Es poden deixar refredar dins l'aigua o els pots treure amb cura de no cremar-te, amb unes pinces per exemple.
En tots els pots de conserva casolana hem de ficar etiquetes per tal de recordar-nos la data d'elaboració, què us sembla les que he fet jo?

dimecres, 21 de setembre del 2011

Bones pràctiques a l'empresa. "Cueces o enriqueces?"

Així porta per títol la presentació del nou curs 2011-2012 de les Heures. Adreçat a un públic que majoritàriament s'incorporarà al món laboral un cop acabin els estudis aquest any.
L'he subtitulat "Cueces o enriqueces", recordeu l'anunci d'una pastilleta que fa que una paella sosa i aburrida s'esdevingui una paella per llepar-se els dits?. Doncs bé, d'això tracta la presentació, bé, no de com cuinar una paella, sinó de com fer que nosaltres, com a treballadors, no passem desapercebuts per fer una tasca com la fa qualsevol altre, sinó que la fem millor, diferent i aconseguim així destacar sobre la resta i que ens prefereixin.
Tots sabem que per desenvolupar una tasca necessitem tenir unes aptituds i capacitat per a fer-la; però ens hem parat a pensar si tenim una actitud mereixedora d'aquest treball?
He redactat un decàleg de bones maneres a l'empresa en el que de manera resumida dono una sèrie de consells per aconseguir ser un bon professional:
  1. Què significa treballar: adoptar un rol proactiu, organitzar les tasques diàries, gestionar el teu temps
  2. Saber ser i saber estar: valors com la educació, la amabilitat, el sentit de l'humor, la prudència, la confidencialitat. Norma de cortesia per excel·lència
  3. Compromís amb l'organització
  4. Autonomia: aportar solucions i no problemes
  5. Treball en equip: cooperació, assertivitat, empatia
  6. Comunicació interpersonal: utilitzar eines de comunicació verbal, no verbal, dialèctica positiva
  7. Atenció telefònica
  8. Bones maneres amb el mòbil
  9. Netiqueta
  10. Imatge personal
Acabo recordant el lema d'un altre anunci de cuina "Soy Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como", és a dir, tu ets qui es beneficia, o pel contrari, es perjudica amb les teves accions. Tu tries!
I per últim recordar que a tots ens agrada que ens atengui un bon professional, ara és el moment de diferenciar-nos, evidentment es te en compte el currículum a l'hora de contractar algú però el que decanta la balança és la manera de ser i de fer abans que tota la formació i experiència que es pugui tenir.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Un sopar del que se'n parlarà...

...no parava de dir l'Ivan mentre tastava un plat rere l'altre, tot val a dir que aquest sopar s'ha fet esperar, i el desig quan es demora s'esdevè més desig pel que havia de sortir tot perfecte per no decebre als meus convidats. Us he de ficar en antecedents, l'Ivan és un gran escriptor i poeta i ja fa un temps li vaig fer un encàrrec que va quedar amb el deute pendent d'un sopar del que més li agrada: el foie i tot el que te a veure amb l'ànec, i finalment ahir vaig complir amb la promesa.
Ben puntuals arribaven l'Ivan i la Maria i despres de fer la rigurosa visita a la casa (les dones evidentment) mentre ells escollien el cava, ja amb la copa a la mà vam seure a taula.
D'aperitiu vaig preparar unes tartaletes de foie mi-cuit amb gelea de roses i cristalls de sal.
Ja a taula hi havia l'amanida de pera saltejada, pernil d'ànec, pipes de carabassa i vinagreta de gerds.
Tot seguit vaig preparar un caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie fresc a la planxa.
Caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie











Per acabar, magret d'ànec a la planxa i més foie fresc. Aquest plat el vam maridar amb un Larme de Raisin, vi dolç de Gaillac, amb denominació d'origen.
I com a la meva taula no falta mai el dolç, de postres vaig preparar un coulant o volcanets de xocolata(recepta de la Montse), amb gelat de beina de vainilla i gelea de taronja.

Volcanet de xocolata amb gelea de taronja











Gràcies Ivan i Maria per aquesta vetllada plena d'inspiració.
"Milagro la cirrosis del hígado de pato por culpa del oporto. Milagro la compota que computa y llega más en el cielo de mi boca. Delirio y sintonía de primavera de abedul al pasar por mis papilas gustativas. Me estremezco de dolor al despedirla cuando fluye rio abajo, por la tráquea, y no existe un go away que me repita. Thank you very much, Ivan i Laura, desde mi paladar. I os digo, "foie" me he quedado sin palabras."
Ivan Villoldo (3 setembre de 2011)

Volcanets de xocolata (coulant)

Ingredients per 15-20 volcanets:
  • 225 gr xocolata
  • 225 gr sucre
  • 225 gr mantega
  • 90 gr farina
  • 6 ous

Preparació:
Fondrem la xocolata al bany maria o al microones fins que quedi ben desfeta (vigilar que no es cremi, la xocolata és molt delicada). Farem el mateix amb la mantega.
Agafarem les flameres (o motlles de paper d'alumini) i hi passarem una mica de mantega i les enfarinarem per tal que no s'enganxin.
En un bol hi fiquem tota la xocolata fosa, el sucre, la mantega, la farina i els ous. Ho batrem fins que quedi una massa homogènia.
Omplirem els motlles, deixant 1-2 dits sense omplir (ja que després pujen). I els fiquem al congelador.
Quan en vulguem menjar algun, escalfar el forn a 200º i ficar-los uns 10-12 minuts (depenent del forn), en qualsevol cas la referència serà veure que han pujat.
Els traurem del forn, els desmotllem i emplatem.
Acompanyar d'una bola de gelat de vainilla i una culleradeta de gelea de taronja.
Servir calent ja que es bo contrastant el calent del volcanet amb el gelat de vainilla.
Nota: la gelea de taronja es de Melmelades Natural i la compro a la Fira d'artesans d'Altafulla que se celebra cada any al voltant del 15 d'agost.
Melmelades Natural

Caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie fresc

Ingredients per a 4 persones:
  • 2 cuixes d'ànec confitades
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 1 tomàquet
  • Oblees d'arròs (pasta xinesa)
  • 100 gr de ceps (poden ser congelats)
  • 2 alls tendres
  • 350 ml crema de llet
  • Crema de formatge fresc tipus Philadelphia (opcional)
  • 4 talls de fetge d'ànec
Preparació:
Fer el sofregit amb la ceba, el pebrot i el tomàquet tot ben picadet. Reservar una mica per la salsa. Afegir a la resta les dues cuixes confitades picades a mà (amb el ganivet), i una mica de crema de llet. Reservar.
Ficar les oblees amb aigua calenta uns minuts (seguir les instruccions), quan estiguin hidratades farcir amb les cuixes.
Ficar en una font de forn i cobrir amb la salsa.
Salsa: a la mica de sofregit que hem apartat i afegirem els ceps i els alls tendres talladets a trocets petits, quan estigui ben cuit afegir la crema de llet i una mica de formatge fresc si es vol (li dona més cremositat i un lleuger gust a formatge, quasibé no es nota). Deixar una estona al foc, no ha de bullir molta estona sino pot tallar-se la crema de llet. Passar pel tourmix i si es vol pel colador xinès perquè quedi una salsa ben fina.
Deixar una estona al forn a foc lent abans de servir (sol per mantenir la temperatura).
Abans de servir fer unes llenques de foie fresc a la planxa (la planxa ha d'estar ben calenta i es fan volta i volta).
No cal dir que tot està ben salpebrat.
Les oblees d'arròs les podeu trobar al supermercats, a la zona de productes d'altres països, junt amb la fideus xinesos, etc. Tenen un aspecte semblant a les fulles de gelatina neutra però en rodó i gran.
Que vaig de gust!

diumenge, 28 d’agost del 2011

Visites nocturnes amb degustació a la Seu Vella

Vistes des de la terrassa del Castell del Rei
"De canonges i altres xafarderies culinàries" i "Un turó, un castell i una immensa horta", així es presentaven les noves propostes per aquest estiu a Lleida: visites guiades a la nostra estimada Seu Vella, on la història, les llegendes (urbanes o no, qui sap?) l'entorn i la gastronomia han estat les protagonistes. La Núria ha sabut endinsar-nos dins una època andalusí, medieval... jo ja m'hi veia... a la boda de Ramon Berenguer IV i la Petronella, engalonant els carrers de Lleida per la visita dels nous reis, comprant cols al mercat del millor barri de Lleida situat dalt el turó, enmig d'una batalla brutal o signant un acord dins les Corts Reials. La vida dels canonges, personatges peculiars, bé, potser més que ells, la vida i sobretot la "dieta" que duien. No ens oblidem del Sant Drap o de la Verge del Blau, història o llegenda?
Cinc Sentits
I un cop descobertes les intimitats que guarden les parets del Castell de Lleida, en Ramón de Cinc Sentits ens deleitava els paladars amb una degustació de diferents plats, tots lligats al tema del dia (horta, formatges, pans, fruita i com no una estesa de bons vins i caves de la nostra terra) dins un entorn preciós: la sala de volta els dijous o els dissabtes dins el Castell del Rei, sí, sí allà on se signaven els acords.
Dues nits d'història i somnis. Ja estic esperant al gener quina una en tenen preparada la Núria i el Pep.

dijous, 28 de juliol del 2011

Berenar sopar d'estiu

taula d'estiu, fresca i informal
Despres d'estar tota una setmana intensa treballant juntes, en el curs de Protocol de la Universitat d'Estiu enmarcat dins la Seu d'Urgell, ja trobo a faltar a la Neus, la M. Carmen i la Núria, pel que les he trucat perquè vinguin demà a la tarda, cap allà a les 20.30 hores, els hi prepararé un berenar sopar, recordarem anècdotes, veurem les fotos i gaudirem una estona més de bona companyia.





He pensat en opcions desenfadades, en fred i fàcils de fer:
  • Xarrup de crema de meló amb virutes d'ibèric
  • Broqueta de tomàquets cherry de l'hort de la Pepita i mozzarela tot regat amb oli d'alfàbrega
  • Vasets de guacamole amb daus de tomàquet
  • Mini hamburgueses
  • Mini ensaimades mallorquines farcides de sobressada i formatge de Mahó
  • Pastís de tonyina
  • Pastís de salmó
  • Fondue de xocolata amb maduixes, tarongines (també de l'hort de la Pepita), plàtan i magdalenetes (heu vist que mones?)



Broqueta de tomàquets cherry i mozzarela

Guacamole











Mini hamburgueses

Mini ensaimades malloquines











I com no podia faltar vàrem brindar amb cava pels records, per la Universitat d'Estiu que va confiar amb nosaltres i que ens va atendre tan bé, per tots els alumnes meravellosos que vam tenir i per nosaltres!!

Detall de la fruita com a centre de taula

Magdalenetes per la fondue de xocolata

Vaig vestir la taula d'una manera informal, jove i fresca. Amb colors vius: verds, liles, vermells... Al ser un berenar sopar amb la degustació de diferents plats per compartir vaig optar per decorar la taula amb el que ens menjariem per postres: un cor de maduixes i tarongines que feia de centre, i les magdalenes de la fondue en un cantó de la taula dins una caixa dolça com el que contè, uuummmmhhh.

Espero que us agradi!!