Fes del convit un art efímer que perduri en el record

dimarts, 27 de setembre de 2011

Melmelada de pera amb vainilla

Per començar bé el dia res millor que un bon esmorzar, tal com predica la dieta mediterrània.
Avui proposo fer melmelada de pera, una fruita totalment lleidatana.
I si ho preferiu també com a postres amb un iogurt, una cuallada...; o per berenar amb un trocet de formatge, uummmmm!!!

Ingredients:
1kg de pera conference (700gr un cop pelada)
200gr sucre blanc
1 i 1/2 culleradetes (mida cafè) d'essència de vainilla en pols

Preparació:
Ficar en una cassola u olla tots els ingredients (la pera pelada i trossejada, i el sucre pot variar depenent del dolç que t'agradi), deixar a foc mig durant uns 20-30 minuts.

Anar remenant sovint per tal que no s'empegui el sucre, veurem que va agafant un color transparent i brillant.
Un cop estigui es treu del foc i passar per la batedora de barilles o pel minipimer si t'agrada més fina i suau.
Ficar en pots de vidre ben nets (estirilitzats fins i tot, o rentats amb aigua ben calenta com al rentaplats), tancar i ficar uns 30 minuts dins una olla plena d'aigua fins dalt (ha de tapar els pots) d'aquesta manera es conserven durant força temps.
Es poden deixar refredar dins l'aigua o els pots treure amb cura de no cremar-te, amb unes pinces per exemple.
En tots els pots de conserva casolana hem de ficar etiquetes per tal de recordar-nos la data d'elaboració.
Bon appétit!!

Melmelada de pera amb canyella

Ingredients:
1kg pera conference (800gr un cop pelada)
250gr sucre de canya
1 i 1/2 rama canyella
Pell de mitja llimona
2 cullerades de postre de suc de llimona
Polsim de canyella en pols


Preparació:
Ficar en una cassola u olla tots els ingredients (la pera pelada i trossejada, i el sucre pot variar depenent del dolç que t'agradi), deixar a foc mig durant uns 30 minuts.
Anar remenant sovint per tal que no s'empegui el sucre, veurem que va agafant un color transparent la pera i un color torrat i brillant del sucre.
Un cop estigui es treu del foc i passar per la batedora de barilles o pel minipimer si t'agrada més fina i suau.
Ficar en pots de vidre ben nets (estirilitzats fins i tot, o rentats amb aigua ben calenta com al rentaplats), tancar i ficar uns 30 minuts dins una olla plena d'aigua fins dalt (ha de tapar els pots) d'aquesta manera es conserven durant força temps.
Es poden deixar refredar dins l'aigua o els pots treure amb cura de no cremar-te, amb unes pinces per exemple.
En tots els pots de conserva casolana hem de ficar etiquetes per tal de recordar-nos la data d'elaboració, què us sembla les que he fet jo?

dimecres, 21 de setembre de 2011

Bones pràctiques a l'empresa. "Cueces o enriqueces?"

Així porta per títol la presentació del nou curs 2011-2012 de les Heures. Adreçat a un públic que majoritàriament s'incorporarà al món laboral un cop acabin els estudis aquest any.
L'he subtitulat "Cueces o enriqueces", recordeu l'anunci d'una pastilleta que fa que una paella sosa i aburrida s'esdevingui una paella per llepar-se els dits?. Doncs bé, d'això tracta la presentació, bé, no de com cuinar una paella, sinó de com fer que nosaltres, com a treballadors, no passem desapercebuts per fer una tasca com la fa qualsevol altre, sinó que la fem millor, diferent i aconseguim així destacar sobre la resta i que ens prefereixin.
Tots sabem que per desenvolupar una tasca necessitem tenir unes aptituds i capacitat per a fer-la; però ens hem parat a pensar si tenim una actitud mereixedora d'aquest treball?
He redactat un decàleg de bones maneres a l'empresa en el que de manera resumida dono una sèrie de consells per aconseguir ser un bon professional:
  1. Què significa treballar: adoptar un rol proactiu, organitzar les tasques diàries, gestionar el teu temps
  2. Saber ser i saber estar: valors com la educació, la amabilitat, el sentit de l'humor, la prudència, la confidencialitat. Norma de cortesia per excel·lència
  3. Compromís amb l'organització
  4. Autonomia: aportar solucions i no problemes
  5. Treball en equip: cooperació, assertivitat, empatia
  6. Comunicació interpersonal: utilitzar eines de comunicació verbal, no verbal, dialèctica positiva
  7. Atenció telefònica
  8. Bones maneres amb el mòbil
  9. Netiqueta
  10. Imatge personal
Acabo recordant el lema d'un altre anunci de cuina "Soy Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como", és a dir, tu ets qui es beneficia, o pel contrari, es perjudica amb les teves accions. Tu tries!
I per últim recordar que a tots ens agrada que ens atengui un bon professional, ara és el moment de diferenciar-nos, evidentment es te en compte el currículum a l'hora de contractar algú però el que decanta la balança és la manera de ser i de fer abans que tota la formació i experiència que es pugui tenir.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Un sopar del que se'n parlarà...

...no parava de dir l'Ivan mentre tastava un plat rere l'altre, tot val a dir que aquest sopar s'ha fet esperar, i el desig quan es demora s'esdevè més desig pel que havia de sortir tot perfecte per no decebre als meus convidats. Us he de ficar en antecedents, l'Ivan és un gran escriptor i poeta i ja fa un temps li vaig fer un encàrrec que va quedar amb el deute pendent d'un sopar del que més li agrada: el foie i tot el que te a veure amb l'ànec, i finalment ahir vaig complir amb la promesa.
Ben puntuals arribaven l'Ivan i la Maria i despres de fer la rigurosa visita a la casa (les dones evidentment) mentre ells escollien el cava, ja amb la copa a la mà vam seure a taula.
D'aperitiu vaig preparar unes tartaletes de foie mi-cuit amb gelea de roses i cristalls de sal.
Ja a taula hi havia l'amanida de pera saltejada, pernil d'ànec, pipes de carabassa i vinagreta de gerds.
Tot seguit vaig preparar un caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie fresc a la planxa.
Caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie











Per acabar, magret d'ànec a la planxa i més foie fresc. Aquest plat el vam maridar amb un Larme de Raisin, vi dolç de Gaillac, amb denominació d'origen.
I com a la meva taula no falta mai el dolç, de postres vaig preparar un coulant o volcanets de xocolata(recepta de la Montse), amb gelat de beina de vainilla i gelea de taronja.

Volcanet de xocolata amb gelea de taronja











Gràcies Ivan i Maria per aquesta vetllada plena d'inspiració.
"Milagro la cirrosis del hígado de pato por culpa del oporto. Milagro la compota que computa y llega más en el cielo de mi boca. Delirio y sintonía de primavera de abedul al pasar por mis papilas gustativas. Me estremezco de dolor al despedirla cuando fluye rio abajo, por la tráquea, y no existe un go away que me repita. Thank you very much, Ivan i Laura, desde mi paladar. I os digo, "foie" me he quedado sin palabras."
Ivan Villoldo (3 setembre de 2011)

Volcanets de xocolata (coulant)

Ingredients per 15-20 volcanets:
  • 225 gr xocolata
  • 225 gr sucre
  • 225 gr mantega
  • 90 gr farina
  • 6 ous

Preparació:
Fondrem la xocolata al bany maria o al microones fins que quedi ben desfeta (vigilar que no es cremi, la xocolata és molt delicada). Farem el mateix amb la mantega.
Agafarem les flameres (o motlles de paper d'alumini) i hi passarem una mica de mantega i les enfarinarem per tal que no s'enganxin.
En un bol hi fiquem tota la xocolata fosa, el sucre, la mantega, la farina i els ous. Ho batrem fins que quedi una massa homogènia.
Omplirem els motlles, deixant 1-2 dits sense omplir (ja que després pujen). I els fiquem al congelador.
Quan en vulguem menjar algun, escalfar el forn a 200º i ficar-los uns 10-12 minuts (depenent del forn), en qualsevol cas la referència serà veure que han pujat.
Els traurem del forn, els desmotllem i emplatem.
Acompanyar d'una bola de gelat de vainilla i una culleradeta de gelea de taronja.
Servir calent ja que es bo contrastant el calent del volcanet amb el gelat de vainilla.
Nota: la gelea de taronja es de Melmelades Natural i la compro a la Fira d'artesans d'Altafulla que se celebra cada any al voltant del 15 d'agost.
Melmelades Natural

Caneló d'ànec amb salsa de ceps i foie fresc

Ingredients per a 4 persones:
  • 2 cuixes d'ànec confitades
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 1 tomàquet
  • Oblees d'arròs (pasta xinesa)
  • 100 gr de ceps (poden ser congelats)
  • 2 alls tendres
  • 350 ml crema de llet
  • Crema de formatge fresc tipus Philadelphia (opcional)
  • 4 talls de fetge d'ànec
Preparació:
Fer el sofregit amb la ceba, el pebrot i el tomàquet tot ben picadet. Reservar una mica per la salsa. Afegir a la resta les dues cuixes confitades picades a mà (amb el ganivet), i una mica de crema de llet. Reservar.
Ficar les oblees amb aigua calenta uns minuts (seguir les instruccions), quan estiguin hidratades farcir amb les cuixes.
Ficar en una font de forn i cobrir amb la salsa.
Salsa: a la mica de sofregit que hem apartat i afegirem els ceps i els alls tendres talladets a trocets petits, quan estigui ben cuit afegir la crema de llet i una mica de formatge fresc si es vol (li dona més cremositat i un lleuger gust a formatge, quasibé no es nota). Deixar una estona al foc, no ha de bullir molta estona sino pot tallar-se la crema de llet. Passar pel tourmix i si es vol pel colador xinès perquè quedi una salsa ben fina.
Deixar una estona al forn a foc lent abans de servir (sol per mantenir la temperatura).
Abans de servir fer unes llenques de foie fresc a la planxa (la planxa ha d'estar ben calenta i es fan volta i volta).
No cal dir que tot està ben salpebrat.
Les oblees d'arròs les podeu trobar al supermercats, a la zona de productes d'altres països, junt amb la fideus xinesos, etc. Tenen un aspecte semblant a les fulles de gelatina neutra però en rodó i gran.
Que vaig de gust!