Vivim en l’era de la informació i el coneixement, l’era del 2.0, rebem milers d’ímputs cada segon, internet, televisió, xarxes socials, xarxes professionals, dispositius electrònics, etc. Més aviat jo li diria (tal i com sentim en un espot publicitari) l’era de la infoxicació, però tots estem dins el mateix vagó i qui no hi és, evidentment perquè no vol, s’ha quedat obsolet i com si d’una partida es tractés, ja no pot seguir jugant.
Tot està a les nostres mans, tot és accessible i global, avui estem aquí però demà podem estar a l’altra punta de món. Els nostres avis sortien a sopar exclusivament per celebrar quelcom, avui anem a dinar amb els companys de feina un cop al mes, a sopar amb els del gimnàs gairebé cada setmana, amb els amics muntem festes dijous, divendres i dissabte, i el diumenge el reservem per sortir amb la família; i no oblidem els esmorzars i berenars amb els pares i mares dels amics del col·le dels nostres fills. Si no tenim els mitjans suficients, tranquils que de tot hi ha la versió low-cost: vols, menús executius en els millors restaurants, línies més comercials i accessibles dels grans dissenyadors, etc.
Convivim en una societat liberal, tenim dret a tot però que no ens exigeixin massa a canvi (no entrarem avui en les prohibicions imposades pels polítics, aquest és un altre tema), volem dir el que pensem i tal com ho pensem, volem fer el que volem, el nostre lema és: ho volem tot i ara! Però, contradient-nos, deixem que la societat dirigeixi la nostra vida, a qualsevol preu, per tal de ser acceptats dins aquell grup social actual i progressista.
On ens duu tot l’esmentat anteriorment i on ens ha dut tanta llibertat, globalització, accessibilitat, informació i evolució? A constituir-nos en una societat sense valors ni educació, sense comunicació ni afectivitat, som autòmates resultat del voler més i més.
Pel que us proposo que fem ús de la nostra intel·ligència i posem fi a aquest ritme frenètic, valorem el que tenim i fem-ne un bon ús! És el moment de començar a parlar d’educació i protocol social, de saber ser i saber estar. Rescatem valors i capacitats d’antany com la paciència, l’amabilitat, la cortesia, l’empatia, el respecte, la disposició, l’entrega, la honestedat, l’entusiasme. No són merament paraules, són virtuts que ben lluny de ser cursis, antiliberals i obsoletes, són totalment necessàries per fer que la societat, pròpiament dita, subsisteixi.
Tots desitgem la seguretat laboral i econòmica, el mèrit i el reconeixement, però per ser bons professionals abans hem de ser millors persones. Hem de saber ser en qualsevol moment, saber estar en qualsevol situació i saber fer sempre.
El protocol social abasta des de l’educació en llocs públics, el saber comportar-nos a la taula, el saber tenir cura de la nostra imatge i projectar-la tal i com volem que se’ns consideri, i el saber comunicar-nos i conviure.
La gran absència de coneixement, per part de la majoria, del concepte de protocol social, fa que aquest es defineixi com una mera norma estirada, rància i elitista. Res més lluny de la realitat. El protocol és una matèria accessible i flexible, és una fusió entre classicisme i innovació, costum i evolució, aplicable a qualsevol àmbit: personal, social o laboral, que ens porta, finalment, a què actuem amb seguretat en nosaltres mateixos i projectem una imatge de projecció i futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada