L'art de regalar

Fa pocs dies que van passar els Reis Mags carregats de regals i ja tornem a parlar de regals? doncs sí, crec que és una bona oportunitat per no oblidar la ilusió viscuda aquests dies, deixem de banda l'estres que comporta fer-ne tants en tan poc temps, i pensem en la rialla que ens va "regalar", i mai més ben dit, aquella persona a la que li vam donar, perquè tanta il·lusió fa rebre'n com fer-ne de regals, sempre amb una noble intenció darrera, els regals es fan per alguna causa o motiu: agradar, agraïr, felicitar...
Un regal sempre depèn del què motiva a fer-lo, i alhora d'escollir-lo sempre hem de pensar en la persona a la que va destinat, amb els seus gustos i necessitats, pot ser que comprem un regal que no sigui del nostre estil, però sí del qui el rebrà, això és el que compta.
És important saber-lo donar en el moment oportú i en el lloc adient ja que sino pot perdre tot el seu encant.
Existeixen diversos tipus de regals:
- personals: en motiu de celebració de dates especials amb persones properes

- d'agraïment: quan algú ha fet alguna cosa desinteressadament en favor nostre, o quan ens conviden a casa a dinar o sopar (veure post)

- de cortesía: acostumen a ser regals empresarials, institucionals adreçats a clients, col·laboradors, durant una recepció, inauguració, etc. Pot ser una placa, un llibre o productes autòctons... Aquests regals es poden lliurar sense embolicar. Si és empresarial durà la targeta de visita i alguna nota.

- "institucionalitzats" (i no institucionals): per Sant Jordi regalar un llibre i una rosa, flors per la maternitat, corones als enterraments, etc.

- publicitaris: petits detalls que ajuden a promocionar una marca o empresa, han de ser útils i a poder ser que tinguin algun lligam amb el producte o servei que s'ofereix. Com més durader sigui més farà la seva funció. Sobretot ha de veure's clar el nom, adreça, telèfon i web de l'empresa (totes o una sola dada de contacte, per exemple el web, allí poden trobar la resta de la informació)

Així doncs regaleu, sempre sense esperar res a canvi, aquests son els més agraïts.

Fins la propera!

Nova entrevista a Ua1 ràdio. Normes d'urbanitat

La entrevista d'avui tracta de les normes d'educació social al carrer, en un ascensor, en transports públics, en els restaurants...
Per escoltar-la clica aquí

Entrevista Ua1 ràdio. Saber estar en el treball

El passat dilluns vàrem parlar sobre l'actitud que hem d'adoptar dins l'àmbit laboral, des del procès de selecció durant l'entrevista fins que ens incorporem en el nou lloc de treball. 

Si la vols escoltar clica aquí. 

Parem taula (IV). Els coberts

Ja tenim les estovalles, els plats i les copes, el següent pas són els coberts.

Cada cobert té una funció concreta i cada plat necessita d'uns coberts en particular: tenim els coberts d’entrants, els de peix, els de carn i els de taula, aquests últims molt similars als d'entrants (una mica més gran en tamany; si no en tenim utilitzarem els d'entrants).

Es poden col·locar tots des d’un principi i ordenats d’acord a la ordre d'ús, de fora del plat cap a dins. Així doncs, en el cas de la foto pels coberts que veiem i l'ordre de col·locació podem esbrinar que el menú es composa de: un entrant (forquilla i ganivet situats més a l'exterior), una crema o sopa (cullera de la dreta), un plat de peix (forquilla i pala) i per últim un de carn (forquilla i ganivet situats a la vora del plat).
Les forquilles se situen a l'esquerra, la cullera i el ganivet a la dreta. Lúnic cobert que pot anar als dos cantons és la forquilla, que es ficarà a la dreta en el cas que per aquell plat en concret sol es necessiti la forquilla, sense ganivet.
També es poden anar canviant amb cada plat, sempre en àpats que hi hagi pocs comensals. Personalment ho recomano per qüestions d'higiene. A l'igual que els coberts de les postres, també és millor servir-los just abans de servir les postres.

Si finalment aquests estan a la taula des del principi de l'àpat, es col·locaran entre el plat i les copes i aniran tal qual els agafem, és a dir, si la cullera l'agafem amb la mà dreta, el mànec de la cullera haurà d'estar a la dreta, i en el cas de la forquilla i ganivet de les postres, la forquilla amb el mànec a l'esquerra i el ganivet amb el mànec a la dreta (veure foto)
Recordar que per seguretat el ganivet sempre es col·locarà amb el fil mirant cap a l’interior del plat.

Un altre dia parlarem dels tipus de coberts.

Fins aquí el recull de post de Parem taula, espero haver-vos ajudat!

Parem taula (III). Els plats

En el post d'avui parlarem dels diferents tipus de plats:

1. PLAT DE PRESENTACIÓ I BAIX PLAT

Son plats que serveixen per marcar l'alineació dels comensals i ajudar-nos mentre parem taula a mantenir les distàncies aconsellables per la comoditat dels convidats (45 cm entre plat i plat i 3 cm de la vora de la taula).
Son plats plans que acostumen a ser més grans de l’habitual i de diferents materials, poden ser de plata, vidre, porcellana, vímet i fins i tot de plàstic.

Tenen a més la funció de resguardar la taula d’altes temperatures i possibles taques.

Com es diferencien?

Baix plat és independent a la vaixella, de materials diversos i sempre es retira abans de les postres, és a dir, el mantenim durant tot l'àpat.

Baixplat de vímet



Plat de presentació és un plat que forma part d’una vaixella (igual o diferent a la que servirem el menú) i la seva única funció és "marcar" el lloc del comensal, i per això es retira abans de servir el primer plat.

Plat de presentació

2. PLAT SOPER

Aquest plat sempre ha d'anar acompanyat d'un plat pla davall per evitar les altes temperatures. Avui en dia les formes i tamanys varien:

Ikea



Dasler.es

3. BOL DE CONSOMÉ

Al igual que el soper anirà acompanyat d'un plat pla davall, mai se servirà sol.

Bol consomé (rumoroso.es)

4. PLAT PLA
El més utilitzat, tan per servir entrants, amanides, com segons plats. De diferents formes i tamanys, en l'actualitat tot està permès, rodons, quadrats, rectangulars...

http://www.araven.com/

5. PLAT DEL PA i plat de la mantega

El plat de mantega és més habitual en el nostre país veí, França. Si us heu decidit a preparar un menú amb gourmandises parisines  heu de saber que davall el nostre platet del pa heu de col·locar un de més gran en el que ficareu el ganivet especial per untar la porció de mantega que l'acompanya.

Recordeu sempre que el vostre és el de l'esquerra! intenteu ficar-lo el més junt possible al plat o baixplat per evitar així la confussió.

Fins aquí l'apartat dels plats.

Fins el proper post!

"COMO TRIUNFAR EN SOCIEDAD"

És el títol de l'entrevista a Carmen Posadas i Boris Izaguirre que TELVA ha publicat en la revista d'aquest mes de desembre, en la que, cada un al seu estil (ja m'enteneu) ens donen consells per triomfar en societat.

Llegint-la a casa l'altre dia veia reflectit tot el que els hi dic als meus alumnes o al públic que assisteix a les meves conferències, pel que he decidit publicar-ho en aquest blog.

Carmen Posadas, reconeguda escriptora, guanyadora d'un Premi Planeta, al ser filla d'embaixador confessa haver assistit a moltes festes i recepcions , a més de viure i viatjar per molts països, pel que parla des de l'experiència.

Desde diferents punts de vista coincideixen bastant, tot i que el tímid saboir fair de Carmen Posadas, personalment, guanya per descomptat davant el "glamourós" Boris Izaguirre.

Parem taula (II). Les copes



Parar taula d'una manera més formal que com ho fem a diari no significa que s'ha de ficar tot el que tinguem, per exemple, en el cas de les copes no és necessari ficar-ne quatre per cada comensal (vi blanc, vi negre, aigua i cava) si hem decidit que sol servirem un tipus de beguda, com pot ser vi negre.
La copa que sempre ha d'estar a taula és la d'aigua, al començar l'àpat preguntarem als nostres convidats si en volen, si la seva resposta és no es pot retirar.
Les copes s'ordenen de dreta a esquerra per ordre d'ús i per tamany, per tant, en un principi l'ordre és aquest: CAVA - AIGUA - VI NEGRE - VI BLANC

Parem taula (I). Les estovalles

Jaiak

Aquest és el primer post de tot un recull de publicacions que aniré editant al llarg d'aquests dies per explicar-vos com hem de parar la taula, en events familiars i socials que organitzem a casa, amb l'ajuda del protocol.
Com sempre us he dit, el protocol no és una norma rígida, res més lluny, és flexible i adaptable a la consecució del seu objectiu: ajudar-nos a que l'organització i desenvolupament dels actes i esdeveniments sigui perfecta!
I per començar, com no, ho faré amb el primer que necessitem a l'hora de parar taula: les estovalles.

PROTOCOL SOCIAL AL SEGLE XXI

Vivim en una societat evolutiva sotmesa a constants canvis; el que neix avui demà ja es passat i entra a formar part de l’anacronisme efímer actual.

Vivim en l’era de la informació i el coneixement, l’era del 2.0, rebem milers d’ímputs cada segon, internet, televisió, xarxes socials, xarxes professionals, dispositius electrònics, etc. Més aviat jo li diria (tal i com sentim en un espot publicitari) l’era de la infoxicació, però tots estem dins el mateix vagó i qui no hi és, evidentment perquè no vol, s’ha quedat obsolet i com si d’una partida es tractés, ja no pot seguir jugant.
Tot està a les nostres mans, tot és accessible i global, avui estem aquí però demà podem estar a l’altra punta de món. Els nostres avis sortien a sopar exclusivament per celebrar quelcom, avui anem a dinar amb els companys de feina un cop al mes, a sopar amb els del gimnàs gairebé cada setmana, amb els amics muntem festes dijous, divendres i dissabte, i el diumenge el reservem per sortir amb la família; i no oblidem els esmorzars i berenars amb els pares i mares dels amics del col·le dels nostres fills. Si no tenim els mitjans suficients, tranquils que de tot hi ha la versió low-cost: vols, menús executius en els millors restaurants, línies més comercials i accessibles dels grans dissenyadors, etc.
Convivim en una societat liberal, tenim dret a tot però que no ens exigeixin massa a canvi (no entrarem avui en les prohibicions imposades pels polítics, aquest és un altre tema), volem dir el que pensem i tal com ho pensem, volem fer el que volem, el nostre lema és: ho volem tot i ara! Però, contradient-nos, deixem que la societat dirigeixi la nostra vida, a qualsevol preu, per tal de ser acceptats dins aquell grup social actual i progressista.
On ens duu tot l’esmentat anteriorment i on ens ha dut tanta llibertat, globalització, accessibilitat, informació i evolució? A constituir-nos en una societat sense valors ni educació, sense comunicació ni afectivitat, som autòmates resultat del voler més i més.
Pel que us proposo que fem ús de la nostra intel·ligència i posem fi a aquest ritme frenètic, valorem el que tenim i fem-ne un bon ús! És el moment de començar a parlar d’educació i protocol social, de saber ser i saber estar. Rescatem valors i capacitats d’antany com la paciència, l’amabilitat, la cortesia, l’empatia, el respecte, la disposició, l’entrega, la honestedat, l’entusiasme. No són merament paraules, són virtuts que ben lluny de ser cursis, antiliberals i obsoletes, són totalment necessàries per fer que la societat, pròpiament dita, subsisteixi.
Tots desitgem la seguretat laboral i econòmica, el mèrit i el reconeixement, però per ser bons professionals abans hem de ser millors persones. Hem de saber ser en qualsevol moment, saber estar en qualsevol situació i saber fer sempre.
El protocol social abasta des de l’educació en llocs públics, el saber comportar-nos a la taula, el saber tenir cura de la nostra imatge i projectar-la tal i com volem que se’ns consideri, i el saber comunicar-nos i conviure.
La gran absència de coneixement, per part de la majoria, del concepte de protocol social, fa que aquest es defineixi com una mera norma estirada, rància i elitista. Res més lluny de la realitat. El protocol és una matèria accessible i flexible, és una fusió entre classicisme i innovació, costum i evolució, aplicable a qualsevol àmbit: personal, social o laboral, que ens porta, finalment, a què actuem amb seguretat en nosaltres mateixos i projectem una imatge de projecció i futur.

PÈRDUA DE VALORS I EDUCACIÓ

LA EDUCACIÓN SE QUEDA ATRAS.
Esteban Hernandez
http://etiquetaybuenosmodales.blogspot.com/

Nadie se levantó de su asiento. Cuando el abuelo entró en el vagón del metro llevando en brazos un niño de pocos meses de edad, nadie hizo ademán de cederle el sitio. Había chicos y chicas jóvenes, pero también personas de mediana edad, que fijaban la vista en el libro que llevaban entre las manos, que escuchaban música mirando al techo o que se hacían los despistados. Finalmente, un hombre de unos 50 años, que portaba varias bolsas, les ofreció su asiento. Y lo hizo recriminando en voz alta la actitud de quienes viajaban con él. ¿Cómo era posible que, siendo de las personas de mayor edad que viajaba en el vagón y estando cargado con bolsas, hubiera tenido que ser él quien se levantase? ¿Por qué nadie más tuvo la educación de hacerlo?